Herboristería Llansà (1907)

En 1907 Ricard Llansà abrió en el barrio del Raval (c/ Elisabets, 18) una herboristería que hoy regenta su nieta, Francesca Ubach Llansà. De hace un siglo la tienda mantiene el mostrador de mármol, la balanza con pesas metálicas, los armarios con cajones, los rótulos escritos a mano con los nombres de las hierbas y unas cuantas vidrieras florales muy bellas. En el escaparate que da a la calle hay una buena muestra de los productos de la casa. Además de las típicas hierbas para curar todo tipo de males, venden tes y cosméticos naturales, muy solicitados en los últimos años por la clientela más joven.

Les dones del Cànem

“[Al meu barri] teníem fàbriques. Moltes fàbriques. […] Amb les fàbriques també teníem criatures de nou, de deu anys, deformades, raquítiques, enllefernades, forçades a suportar jornals de dotze a catorze hores; dones embotornades, ventrudes, tenyides amb els colors de la fam, de la pudor, d’una misèria que les arrapava fins que morien als vint-i-cinc, als trenta anys, a tot estirar i amb sort als quaranta.

Entre els meus primers records hi ha aquestes dones i aquestes criatures. Exhalaven un tuf espès d’olis pesants, d’espart, de borra, de misèria. Com si no tinguessin edat, com si fossin bèsties de bast, energia a baix preu. […]

A les nou o les deu de la nit, aquelles dones i aquelles criatures sortien com un ramat de la cleda. Brutes, exhaustes, com somnàmbules. La majoria enfilava el camí de Pequín o de la Marbella, residències poètiques entre clavegueres, als sorrals de la platja, un carreró miserable, nauseabund, que en una banda tenia l’elevat terraplè de la vida del tren, i a l’altra, el mar, sense cap mena de defensa, i que en topar amb el desguàs de la xarxa de les clavegueres quedava abruptament tallat.” (Xavier Benguerel, El Poblenou)